El Titani és un aliatge magnífic
amb grans propietats: biocompatibilitat, baix pes
específic, molt més tou que el Cr-Co i no és
radioopac, cosa que segurament l'hauria d'haver convertit en l'aliatge estrella de l'odontologia. Tot i
així, té un greu problema amb la ceràmica tant pel que
fa a l'adhesió de la mateixa com en l'obtenció de colors vius. Per aquest motiu s'utilitza en pròtesis fixes per a treballs molt específics i sempre
combinat amb els composites. Ens referim a
aquells pacients que puguin tenir certes al·lèrgies a pròtesis
sobre peces que en algun moment s'haguessin de perforar o en pacients que tenen ceràmica a l'antagonista i es vol disminuir
l'impacte oclusiu.
El Titani suposa un recurs més per satisfer les necessitats específiques d'un pacient determinat que moltes vegades és la clau
de l'èxit.