Des dels primers pilars sobre implants als actuals ha existit una evolució notable.
Inicialment, l'objectiu era fabricar uns pilars que permetessin cimentar la
pròtesi. Es tractava simplement d'uns cilindres.
Posteriorment, es va buscar el disseny i es va generar el fistonat del marge i una emergència que correspongués a la
dent natural que calia substituir. Finalment, procurem
que s'assembli al màxim a la mida d'aquesta mateixa peça,
com si es tractés d'un tallat convencional.
Es tracta d'uns pilars de la casa Atlantis d'Astratech. Dissenyats mitjançant el Software VAD, segurament un dels primers
softwares per al disseny CAD i fabricació CAM. Gaudim de quatre variants:
El Pilar Goldhue és daurat perquè se li aplica una capa de nitrur de titani que li atorga una colorimetria similar
a l'or, però de més duresa i que el fa molt més biocompatible, ja que la matèria orgànica s'hi adhereix molt
menys.
A l'enllaç de la Fitxa tècnica podrà valorar les característiques d'aquests pilars.
La llista de plataformes sobre les quals es poden
cargolar aquests pilars abasta la gran majoria de
marques. En aquesta Taula d'Atlantis es poden consultar les compatibilitats.
També és molt interessant tenir en compte la Garantia que ens ofereix
Atlantis.
Pilars de titani per a pròtesi cimentada sobre implants. Estan dissenyats exclusivament per al cas
i el doten tant de l'emergència ideal de la peça a nivell de
geniva com del volum adequat i optimitzat per al
cimentat.
Tot això és possible gràcies al disseny per ordinador, que analitza i
valora els espais.
La tecnologia CAD CAM permet tal precisió que existeix
la garantia total del funcionament del sistema antirotatori.
Existeix certa controvèrsia respecte a l'elaboració de pilars de zirconi amb connexió directa sobre la base de l'implant. El zirconi és un material molt abrasiu i per tant es considera perillós el contacte amb el sistema antirotatori. Però també és clar que el fregament només es produeix quan hi ha moviment; i un sistema CAD CAM produeix pilars tan exactes que garanteix que no hi hagi cap moviment.
Per evitar el contacte del zirconi amb la base
de l'implant podem situar una fase intermèdia. Aquesta
fase és la que connecta amb l'implant i el cos del zirconi es cimenta a la base.
És el pilar ideal per a aquells que dubten sobre
l'impacte negatiu del zirconi sobre el sistema antirotatori de l'implant, però que volen gaudir de totes
les seves qualitats com a pilar.