Segons el cas, ens trobarem que el registre
del color de les peces a rehabilitar és molt simple o excessivament complex.
En cas de rehabilitar tota una dentadura, el registre serà senzill, podrem aproximar un color al gust del
pacient i aquest és el que s'imposarà a tota la boca.
Més complex és fer-ho en la mesura que la pròtesi abasta menys dents i es dirigeix cap a les dents anteriors, ja que, aleshores, el color de la pròtesi pateix una comparació amb les dents contigües i la seva visibilitat és
màxima.
Podem establir tres nivells de registre de color:
1. Simplement indicar al laboratori el codi del
color de la guia.
2. Fer fotografies de les dents segons indica el
protocol.
3. Enviar el pacient al laboratori per a un registre
en viu.
Hi ha algun mecanisme més mitjançant màquines que valoren el color, però són elements costosos i poc contrastats.