Aparells Intraorals per al Ronc i l'Apnea

L'Orthoapnea es tracta d'un cargol central que situa la mandíbula en el percentatge de protusiva desitjada i que permet incrementar-la o disminuir-la segons interessi.

En aplicar-se de manera central la protusiva es realitza respectant completament la fisiologia del pacient.

També permet lleugeres obertures i lateralitats, amb la qual cosa és bastant còmoda per al pacient.

El TAP és un altre dels aparells més recomanats. Ha estat desenvolupat pel Dr. Thorton i ha venut milions d'unitats durant els últims anys.

Manté els avantatges de l'Orthoapnea pel que fa a la centralitat del dispositiu d'avanç, permetent també certa lateralitat i obertura. Gaudeix de l'avantatge respecte a l'anterior de no envair l'espai de la llengua, però, en canvi, és molt més limitat respecte a l'obertura i la lateralitat. També té el lleuger desavantatge que en algun cas el pacient pot desconnectar el dispositiu sense voluntat de fer-ho.

l'IST Plus ha estat desenvolupat pel Dr. Hinz d'Alemanya i consisteix en unes bieles d'Herbst que incorporen un mecanisme que permet modificar la protusiva.

Gaudeix de l'avantatge de no interferir per a res a la zona anterior de la boca del pacient i facilita una bona obertura de la mateixa.

Com a desavantatge respecte als anteriors, les variacions de protusiva es realitzaran sempre de manera simètrica al punt de partida, cosa que pot causar alguna incomoditat al pacient, encara que són mínims els casos.

L'IST també desenvolupat pel Dr. Hinz, és una variació de l'anterior. La disposició inversa de les bieles evita la necessitat d'utilitzar elàstics. En la mesura que el pacient vulgui obrir la boca buscarà una major protusiva. Les bieles tenen un lleuger joc de lateralitat, la qual cosa el fa una mica més còmode.

El Dama és un altre aparell que funciona amb bieles amb la particularitat que està construït amb una resina que s'estova amb la calor per poder-se adaptar perfectament a les dents del pacient sense que hi hagi la més mínima pressió.

Encara que la particularitat d'utilitzar aquesta resina el fa una mica més elevat de preu, tant pel material com per la forma d'elaborar-lo, els pacients manifesten una gran comoditat.

El Silensor és una variant més econòmica, però que té dues problemàtiques: la seva fragilitat i la substitució de les peces que generen la protusiva, que no és fàcil per a determinat tipus de pacient.

En algunes ocasions s'utilitza com a aparell per avaluar si aquesta teràpia pot ser efectiva.